ICTlogy

Abstract:

’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral és comprendre perquè malgrat l’augment de dones en els espais de representació política, les organitzacions polítiques encara reprodueixen una distribució desigual del poder polític per raó de gènere. Per a fer-ho, es posen en relació els enfocaments teòrics estructuralistes de les desigualtats de gènere en els temps i els treballs amb la perspectiva institucionalista feminista. D’aquesta manera s’analitzen els règims de gènere de les organitzacions polítiques a partir de tres dimensions: l’estructura generitzada del temps, la divisió sexual del treball polític i les agències i resistències al canvi. A la vegada, s’indaga sobre els efectes del grau d’institucionalització de les organitzacions polítiques en els seus règims de gènere i s’incorpora l’encreuament de la classe social i el curs de vida amb el gènere. La investigació s’emmarca a Catalunya a partir d’una estratègia metodològica qualitativa que es concreta en tres estudis de cas comparatius a les següents organitzacions polítiques: Un partit polític - Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) – un partit moviment, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) - i una organització d’un moviments social - els Comitès en Defensa de la República (CDR). Els resultats mostren, per una banda, que els partits polítics i partits-moviment tenen un model de compromís militant del que s’espera una dedicació més intensiva a les persones en posicions de poder i dona més importància al domini dels codis de deliberació hegemònics a les reunions (re)produint així un biaix de classe. Per altra banda, el model organitzatiu assembleari de les organitzacions dels moviments socials i dels partits-moviments requereix més disponibilitat temporal i presencialitat a tota la militància i també presenta segregació en la distribució i reconeixement del treball polític. Més enllà de la comparativa entre les tipologies d’organitzacions polítiques, els resultats apunten que existeix un cercle viciós entre les condicions materials i la socialització diferenciada de la militància en funció del seu gènere, classe social i curs de vida que es retroalimenta amb les normes i pràctiques informals generitzades de les organitzacions polítiques. Aquest cercle viciós (re)produeix trajectòries militants segregades entre homes i dones que exclouen a les dones de les posicions de més poder. Malgrat els avenços en la implementació de mesures formals als partits polítics i partits-moviment a partir de l’agència col·lectiva de les dones, la desresponsabilització dels homes i de les estructures organitzatives en la implementació de les mesures que tenen relació amb el temps i la redistribució de les tasques són la principal resistència per la transformació feminista de les organitzacions polítiques. En definitiva, la investigació constata que si no es té en compte la interrelació entre l’esfera de la vida, incloent el treball domèstic i de cura, i l’esfera militant la distribució del poder entre homes i dones a las organitzacions polítiques seguirà sent desigual tot i els discursos igualitaris i l’augment de dones en els àmbits de representació.