ICTlogy

Abstract:

Tot i els processos de canvi viscuts als darrers vint anys, les administracions públiques han mantingut la lògica de l’especialització i la segmentació de les seves estructures gairebé intacta. Tanmateix, algunes veus consideren que el gran repte de l’Administració passa precisament per aconseguir que les seves parts afrontin conjuntament les demandes i els conflictes d'una societat creixentment complexa, incorporant la racionalitat deliberativa al govern i a la gestió pública.

Aquest és el marc teòric des del qual plantegem un estudi sobre les comissions interdepartamentals (CI) de la Generalitat. Definim CI com un espai on es troben representants dels diferents departaments per intercanviar coneixements, punts de vista i propostes, així com concertar accions a l’entorn d’una determinada política nova i/o complexa, amb la finalitat de millorar-ne la planificació, la programació i/o la implementació.

Les CI han proliferat darrerament, tot i que la seva existència no ha estat, encara, ben fonamentada, ni a nivel polític ni a nivell normatiu. Tampoc disposem d’estudis que en valorin els resultats obtinguts. Per això, a més d’oferir una mirada panoràmica sobre el mapa dels òrgans col·legiats de la Generalitat, fins ara inèdita, la recerca analiltza a fons sis CI, de temes alhora rellevants i diversos:

• Comissió de Coordinació Territorial
• CI del Canvi Climàtic
• CI per a la DM de l’Aigua
• CI d’Immigració
• CI de Famílies
• CI d’Igualtat d’Oportunitats

Les comissions han estat analitzades a partir de quatre aspectes: La definició dels seus objectius de la CI i el grau d’adhesió i compromís que aquests desperten; els recursos disponibles i les dinàmiques que n’expliquen el funcionament; el tipus de relacions que s’estableix entre els seus membres i, finalment el grau de prioritat política i l’estil de lideratge. L’anàlisi ens ha permès constatar: 1. Que hi ha diferències notables en el funcionament i resultats de cada CI, 2 Que algunes tenen problemes seriosos de funcionament i 3. Que aquestes dificultats no posen en dubte els objectius de fons que en justifiquen la creació, tot i que caldrà molta innovació i perseverança per superar-les.

Els resultats aporten una doble recomanació pràctica: 1. Conèixer millor el funcionament real d’aquests espais transversals i 2. Fer una política activa i explícita de transversalitat, que determini quantes comissions es necessiten, amb quins objectius, gestió i lideratge. Això és crucial per evitar que la proliferació de CI disfuncionals porti al descrèdit i la desactivació d’una eina necessària.