ICTlogy

Abstract:

Aquest estudi analitza –seguint una metodologia quantitativa basada en una mostra representativa de 2.093 professors i 23.864 estudiants i reforçada amb elements qualitatius– la transició que es produeix en el sistema universitari públic català cap a un model més adaptat a les noves necessitats de la societat xarxa. Per a això, es posa especial èmfasi en l’anàlisi dels usos que es fa d’Internet (l’eina clau de la societat xarxa) en el món universitari i en les transformacions que es donen o es donaran com a conseqüència d’aquests usos.

Amb aquest objectiu, en primer lloc, s’analitzen les capacitats d’accés a Internet (infraestructures de connexió, capacitats i coneixements) dels professors i alumnes universitaris per a utilitzar la xarxa, els usos no acadèmics d’Internet que actualment fan aquests col·lectius i el canvi d’hàbits que aquests usos generen en el dia a dia dels usuaris. En aquesta part les dades ens mostren l’existència d’un nou risc de fractura d’oportunitats que té més a veure amb la intensitat i el tipus d’ús de la xarxa, i per tant l’aprofitament màxim de les oportunitats que dóna la xarxa, que amb les característiques de la divisòria digital clàssica. Aquest fet porta a plantejar-se la necessitat d’oferir una formació més en profunditat als usuaris per a igualar les oportunitats.

En una segona part, més extensa, s’analitza detalladament l’estat dels usos d’Internet en el procés d’ensenyament-aprenentatge i també les opinions que en té la comunitat universitària i les valoracions que en fa. El principal descobriment d’aquesta part és la contradicció que hi ha entre una alta valoració de l’ús d’Internet en el procés d’ensenyament-aprenentatge i l’escàs ús transformador que té a les aules. Això, tal com s’exposa en l’estudi, té a veure amb els condicionants de l’entorn institucional i tecnològic de les institucions estudiades.

En la tercera part de l’informe s’analitzen les conseqüències dels usos d’Internet actuals en el procés d’ensenyament-aprenentatge en el rendiment acadèmic de l’alumnat. En aquest sentit la relació trobada és dual, perquè s’observa tant un efecte negatiu com un de positiu, segons l’ús d’Internet que es faci. És negatiu sempre que sigui un ús extraacadèmic o quan l’alumnat l’utilitza, de manera autònoma, com a substitut d’altres activitats acadèmiques amb la idea d’aconseguir completar la seva formació amb un menor grau de dificultat. És positiu sempre que s’utilitzi com a complement per a ampliar l’ensenyament o sempre que hi estigui integrat d’una manera planificada (per la institució o el professorat) i amb uns objectius didàctics clars. Internet és una eina i, com totes, s’ha de fer servir correctament o pot tenir els efectes contraris als buscats.

Finalment, de manera més breu, també s’han dedicat algunes pàgines a l’ús d’Internet en la investigació acadèmica, a les transformacions que es donen a les biblioteques universitàries i a la relació entre Internet i l’esperit emprenedor universitari.

Aquestes i altres conclusions de l’estudi, fet entre el març del 2005 i el març del 2007, ens mostren com encara queda un llarg camí per a aconseguir la construcció de la universitat xarxa, però que aquest camí ja ha començat. A més, creiem que la situació exposada pot ser extrapolable al sistema educatiu superior de moltes altres societats avançades.