ICTlogy

Abstract:

En resposta a la doble necessitat d’optimització dels recursos i d’innovació, les organitzacions educatives han incrementat en els darrers anys les aliances a nivell comunitari amb l’objectiu de compartir recursos i cercar conjuntament noves solucions a problemes comuns. En aquest sentit, emergeix la necessitat de buscar connexions i sinergies tant a nivell intraescolar com extraescolar o comunitari per tal d’obtenir el màxim benefici del capital humà de la pròpia organització, i, d’altra banda, ampliar el capital social buscant aliances amb l’entorn socioeducatiu proper.

En els darrers vint anys s’evidencia, tant a Catalunya com a nivell internacional, l’augment progressiu d’estratègies col·laboratives entre actors educatius d’un mateix territori, teixint projectes educatius col·laboratius en la comunitat o barri on el centre d’acció són els propis infants, joves i famílies. En aquests projectes, l’escola esdevé un agent educatiu més en la comunitat actuant com a hub social i un dels nodes centrals de la xarxa. Els propis professionals subratllen el valor d’aquestes iniciatives fent èmfasi en: l’aprofitament dels espais escolars i comunitaris per part dels infants, joves i famílies; la creació d’itineraris compartits i continuats entre les diferents etapes educatives; o l’aprenentatge i la cohesió de la comunitat.

Els projectes educatius col·laboratius i comunitaris esdevenen una nova manera de plantejar els projectes educatius en el segle xxi apun-tant la idea d’una educació en xarxa, tenint present el vessant relacional —col·laboració— però també la globalitat del sistema —comunitat—, per tal de donar respostes conjuntes a reptes educatius compartits. En aquest sentit, s’apunta que aquesta filosofia que trenca amb la individualitat i la fragmentació serà cada cop més present en l’àmbit educatiu i social.

Observations:

"La interconnexió entre els agents socioeducatius, la col·laboració o la interdisciplinarietat fan que els projectes educatius col·laboratius i comunitaris (PECC) esdevinguin substancialment diferents dels projectes educatius tradicionals i siguin fonts potencials de capital social. Aquest fet ha comportat que la literatura especialitzada s’hagi aproximat a aquest tipus de programes educatius des del concepte de xarxa socioeducativa (en endavant, XS). Com ja hem dit més amunt, una xarxa consisteix en un conjunt de nodes juntament amb una sèrie d’enllaços que els connecten d’una manera determinada (Castells, 1996; Kilduff i Tsai, 2003; Matta, 2012)." (p.24)

Taula 1. Conceptualització dels PECC com a xarxes socioeducatives. (p.26)

Taula 2. Estratègies col·laboratives per a maximitzar el potencial d’innovació educativa i social. (p.34-36)

Taula 3. Lideratge en xarxa: estratègies de promoció de la innovació col.laborativa. (p.41-43)

• Coresponsabilitat: construir un compromís conjunt i un propòsit compartit a través del PECC.
• Horitzontalitat: equitat a través de la governança democràtica i el lideratge compartit entre els membres del PECC.
• Col·laboració: construir relacions de col·laboració entre els membres del PECC basades en la confiança mútua i el Win-Win.
• Transversalitat: integrar la diversitat de visions a través de la planificació i execució del PECC.
• Projecció: promou un enfocament estratègic orientat a la innovació que impulsa el PECC a la millora contínua.

Taula 5. Mostra de PECC en el context internacional avaluats fora del nostre territori (p.53-57)

• Zones d’Éducation Prioritaire (França)
• Education Action Zones (Regne Unit)
• Extended Schools o escoles comunitàries (Regne Unit)
• Harlem Children’s Zone (Estats Units)
• Comunitats d’aprenentatge (Estats Units)
• Community Schools (Estats Units)
• Kvarter-løft (Dinamarca)
• Schools as Community Hubs (Estats Units)
• Programa Abrindo Espaços: Educação e Cultura de Paz (Brasil)
• Patios Abiertos en las Escuelas (Argentina)

Taula 6. PECC desenvolupats a Catalunya que han estat avaluats externament i/o internament (p.58-66)

• La Xarxa Socioeducativa de Sant Vicenç dels Horts (1999-actualitat)
• El Dispositiu Local d’Inclusió i Acompanyament Escolar, l’Hospitalet de Llobregat (2001-actualitat)
• Pla Educatiu d’Entorn de Mataró (2005-actualitat)
• Programa de Transició Escola-Treball d’Olesa de Montserrat (2005- actualitat)
• Comunitat d’Aprenentatge de l’Escola de Persones Adultes a la Verneda-Sant Martí, Barcelona (1978-actualitat)
• Patis Escolars Oberts al Barri a Barcelona (2005- actualitat)
• Taula socioeducativa del Pla Comunitari de Roquetes, Nou Barris, Barcelona (2003-actualitat)
• Interxarxes, Horta-Guinardó, Barcelona (2000-actualitat)
• Projecte Paidós, Càritas Diocesana de Barcelona, l’Hospitalet, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet (2012-actualitat)