ICTlogy

Abstract:

Amb la crisi de les grans ideologies del s.XX i el moment d’una certa revisió del model socioeconòmic i del contracte social el s.XXI, entra amb força la idea d’una Administració emprenedora, capaç de dialogar i dinamitzar la resta d’actors del seu ecosistema, i que es persona amb veu pròpia en el disseny d’un procés constituent que tingui en el centre l’interès general, la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental en un entorn canviant, complex i incert. Si bé conceptualment s’ha anomenat aquest model com a Nova Governança Pública, hi ha encara dificultats en traslladar-lo tant a l’organització interna –el procediment, l’àmbit competencial, les relacions entre unitats i entre Administracions– com a la provisió de polítiques i serveis públics –eficàcia, eficiència, relació amb el ciutadà. Explorem aquí quines qüestions han de tenir-se en consideració per dur el model a la pràctica a partir d’una constel·lació d’instruments que ja aspiren a endegar polítiques de transformació profunda, orientades a l’impacte sistèmic més enllà del mer resultat i donades les dificultats d’establir relacions causals clares, diagnòstics unànimes i vies d’actuació estables. Ho fem a partir de sis palanques de canvi –governança, organització, talent, processos, qualitat en la gestió i qualitat democràtica. El resultat ens acosta a una Administració que fa menys i possibilita més, que esdevé plataforma i que facilita, articula, dinamitza i vertebra ecosistemes d’actors envers objectius i impactes àmpliament compartits. En definitiva, que obre el sistema públic a l’ecosistema cívic, econòmic, polític i social.