Línia de temps de l'Independentisme Català
v3.4.3 (15/09/2014 — 200+45 referències)

Per Ismael Peña-López.

Aquesta línia de temps es la resposta a una doble necessitat sorgida en llegir el Cop de Cup del Julià de Jódar i el David Fernàndez. Per una banda, em calia veure d'on venien les CUP en un sentit ampli. El llibre fa una breu introducció al tema en els primers capítols, però el batibull que és l'independentisme català (i per mostra el botó de la línia de temps) em demanava veure-ho d'una forma més gràfica que no pas textual. Per una altra banda, perquè veure-ho gràficament podia contribuir a explicar perquè, com és possible i d'on pot sortir un independentisme d'esquerres, contràriament al que moltes veus afirmen que les esquerres no poden ser independentistes i viceversa. Aquesta línia de temps no pretén convèncer ningú en aquest sentit, però sí traçar l'origen de l'independentisme català d'esquerres i constatar que, siguin compartides o no, té unes raons de ser.

Aquest és un document viu, en el qual caldrà endreçar algunes coses i segurament afegir-ne d'altres. Cal recordar, però, que aquí es tracta principalment el fenomen de l'independentisme, no el del nacionalisme (tot i que hi ha moltes referències a aquest a mode de context). Si voleu fer alguna aportació, sisplau no dubteu en escriure'm. En cas que proposeu afegir un esdeveniment o una organització, la informació que necessitaré és: nom de l'organització o de l'esdeveniment, data d'inici i data de final (en el cas d'esdeveniments no puntuals o en el cas d'organitzacions que s'han desfet), (si voleu) breu text explicant l'aportació, (si ho teniu) font d'on s'ha tret la informació. Penseu, però, que aquest recull no pretén ésser exhaustiu (impossible!) sinó només intentar aplegar aquells fets i organitzacions que han estat especialment rellevants en l'evolució de l'independentisme català. Qualsevol omissió és, molt probablement, més fruit de la ignorància (la meva) que no pas de la mala intenció.

Tuiteja

Fonts i agraïments

Principals fonts d'informació per a realitzar aquesta línia de temps (n'hi ha més, tal i com s'indica dins de cada organització/esdeveniment):

Agraïments (en ordre cronològic):

 

Organitzacions i esdeveniments

Organitzacions

L'independentisme abans de 1931

Centre Català (1882 – 03 de setembre 1923)
Lliga de Catalunya (5 novembre 1887 – 1901)
Unió Catalanista (UC) (1891 – 17 de juliol 1936)
Centre Nacional Català (3 setembre 1899 – 25 abril 1901)
Unió Regionalista (18 octubre 1899 – 25 abril 1901)
Lliga Regionalista (25 abril 1899 – 01 de febrer 1933)
Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) (1903 – 31 de desembre 2014)
Joventut de la Lliga Regionalista (1907 – 05 de juny 1922)
Lliga Nacionalista Catalana (1907 – 1918)
Casal Nacionalista Martinenc (1913 – 1921)
Comité Nacional Català (1918 – 1923)
Grop Nacionalista Radical (Grop catalunya) (10 d'octubre 1908 – 1959)
Joventut Nacionalista La Falç (1918 – 1934)
Agrupació Nacionalista Obrera Germinal / Bloc Nacionalista obrer Germinal (1918 – 1919)
Federació Democràtica Nacionalista (02 de febrer 1919 – 1923)
Estat Català (18 de juliol 1922 – 31 de desembre 2014)
Escamots d’Estat Català (18 de juliol 1922 – 28 d'abril 1936)
Acció Catalana (05 de juny 1922 – 01 de març 1931)
Club Separatista Català núm. 1 (1922 – 1930)
Comitè de Publicitat Catalana de Xile (1923 – 1931)
Unió Socialista de Catalunya (08 de juliol 1923 – 23 de juliol 1936)
Societat d'Estudis Militars (SEM) (1924 – 1929)
Bandera Negra (03 de maig 1925 – 1926)
Organització Militar Catalana (ORMICA) (1926 – 1931)
Acció Republicana de Catalunya (1928 – 01 de març 1931)
Grup separatista Avant (1928 – 1930)
Partit Separatista Revolucionari Català (30 de setembre 1928 – 1930)
Bloc Obrer i Camperol (BOC) (1930 – 01 de novembre 1935)
Palestra / Club David (1930 – 1938)
Nosaltres Sols! (1931 – 01 de juny 1936)
Club Català (1933 – 1936)

Període republicà

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) (19 de març 1931 – 31 de desembre 2014)
Unió Democràtica de Catalunya (07 de novembre 1931 – 31 de desembre 2014)
Acció Catalana Republicana (22 de març 1931 – 01 d'abril 1939)
Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) (1931 – 31 de desembre 2014)
Joventuts d'Esquerra Republicana - Estat Català (JEREC) (14 d'abril 1931 – 1936)
Estat Català - Partit Proletari (EC-PP) (1932 – 1934)
Partit Nacionalista Català (01 de març 1932 – 01 de juny 1936)
Unió Nacional Catalana de Sud-amèrica (1932 – 01 de març 1932)
Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra (PNRE) (1933 – 1936)
Lliga Catalana (01 de febrer 1933 – 17 de juliol 1936)
Partit Català Proletari (PDP) (1934 – 22 de juliol 1936)
Bloc Escolar Nacionalista (06 d'octubre 1934 – 1936)
Moviment Nacionalista Totalitari (05 d'octubre 1934 – 30 de novembre 1935)
Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) (23 de juliol 1936 – 20 de maig 1997)
Consell Nacional de Catalunya (1939 – 1945)
Front Nacional de Catalunya (FNC) (1939 – 1989)
Moviment Social d'Emancipació Catalana (MSEC) (01 de novembre 1940 – 13 de setembre 1953)
Organització de Resistència Nacional (ORN) (1945 – 01 d'agost 1947)

Franquisme

Moviment Socialista de Catalunya (MSC) (01 de gener 1945 – 31 de desembre 1975)
Consell Nacional Català (13 de setembre 1953 – 31 de desembre 2014)
CC (Cristians Catalans, Catòlics Catalans o Crist i Catalunya) (01 d'abril 1954 – 31 de desembre 2014)
Moviment d’Alliberament Nacional de Catalunya (MANC) (19 de juliol 1958 – 1967)
Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) (01 de desembre 1968 – 31 de desembre 2014)
Front d'Alliberament de Catalunya (FAC) (1969 – 1977)
Comitè Rossellonès d'Estudis i d'Animació (CREA) (1970 – 01 d'octubre 1972)
Lliga Comunista Revolucionària (LCR) (1970 – 1992)
Exèrcit Popular Català (EPOCA) (01 d'agost 1970 – 31 de desembre 1980)
Assemblea de Catalunya (07 de novembre 1971 – 25 de juny 1977)
Esquerra Catalana dels Treballadors (ECT) (01 d'octubre 1972 – 1981)
Moviment Comunista de Catalunya (MCC) (1972 – 1990)
Joventuts Revolucionàries Catalanes (JRC) (01 de juny 1972 – 03 de març 1979)
PSAN-provisional (PSAN-P) (01 de gener 1974 – 03 de març 1979)
Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) (01 de gener 1974 – 31 de desembre 2014)
Segon PCE(i) (1975 – 1978)

Transició

Consell de Forces Polítiques Juvenils de Catalunya 1976-1979 (25 de juliol 1976 – 1979)
Col·lectiu Obrers en Lluita (1976 – 31 de desembre 1987)
Organització Socialista d'Alliberament Nacional (OSAN) (01 de gener 1977 – 03 de març 1979)
Moviment d'Unificació Marxista (MUM) (1977 – 1978)
Joventuts Socialistes d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (JSAN) (21 d'octubre 1977 – 31 de desembre 2014)
Socors Català (1977 – 23 de febrer 1981)
Agrupació Unitària d'Esquerres (AUE) (01 de gener 1977 – 31 de desembre 1978)
Exèrcit d'Alliberament Català (EAC) (01 de gener 1977 – 31 de desembre 1978)
Candidatura d'Unitat Popular pel Socialisme (CUPS) (01 de juny 1977 – 15 de juny 1977)
Bloc Català de Treballadors (BCT) (1978 – 1982)
Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN) / Bloc d'Esquerra Catalana (BEC) (1979 – 1982)
Terra Lliure (01 de gener 1978 – 11 de setembre 1995)
Arxiu (01 d'agost 1978 – 31 de desembre 1979)
Participació Popular de Ripollet (1979 – 1983)
Defensa Popular d'Ascó (1979 – 1983)
Nacionalistes d'Esquerra (NE) (1979 – 1984)
Independentistes dels Països Catalans (IPC) (03 de març 1979 – 31 de desembre 1988)
Unitat Municipal 9 (UM9) (03 d'abril 1979 – 31 de desembre 2014)
Candidatura Unitària i Popular d'Arbúcies (CUPA) (03 d'abril 1979 – 31 de desembre 2014)
Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC) / Alerta Solidària (02 de juny 1979 – 31 de desembre 2014)

Període Autònomic

Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) (25 d'abril 1980 – 31 de desembre 2014)
Coordinadora de Batlles i Regidors Nacionalistes, Independents i d'Esquerres (1980 – 1984)
Federació Anarco-Comunista Catalana (FACC) (1981 – 1988)
Grups de Defensa de la Llengua (GDL) (01 de gener 1982 – 31 de desembre 1993)
Moviment de Defensa de la Terra (MDT) (11 de març 1984 – 31 de desembre 2014)
Moviment d'Esquerra Nacionalista (MEN) (1985 – 1993)
Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (ENE) (1985 – 31 de desembre 2014)
Front Patriòtic (FP) (01 de desembre 1986 – 31 de desembre 2014)
Assemblea Municipal d'Esquerra Independentista (AMEI) (14 de desembre 1986 – 10 d'abril 2005)
Candidatures d'Unitat Popular (CUP) (14 de desembre 1986 – 31 de desembre 2014)
Agrupació d'Independents Progressistes i Nacionalistes (AIPN) (02 d'abril 1987 – 31 de desembre 2014)
Exèrcit Roig Català d’Alliberament (ERCA) (13 de maig 1987 – 25 de desembre 1987)
Maulets (1988 – 30 de juny 2012)
Catalunya Lliure (1989 – 1996)
Assemblea d'Unitat Popular (AUP) (01 de gener 1991 – 01 de novembre 1995)
Assemblea Unitària per l'Autodeterminació (08 de juny 1991 – 01 de març 1993)
Comitè Català de Solidaritat Internacionalista (CCSI) (1993 – 31 de desembre 2014)
Col·lectiu Obrer i Popular (1995 – 31 de desembre 2014)
Plataforma per la Unitat d'Acció (01 de gener 1995 – 30 de juny 2000)
Partit per la Independència (1996 – 1999)
Endavant (OSAN) (01 de juliol 2000 – 31 de desembre 2014)
Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) (2002 – 30 de juny 2012)
Bloc d'Esquerra Català (BEC) (05 d'agost 2003 – 31 de desembre 2014)
Plataforma pel Dret de Decidir (30 de setembre 2005 – 31 de desembre 2014)
Cercle Català de Negocis (CCN) (2008 – 31 de desembre 2014)
Partit Republicà Català (22 d'abril 2006 – 31 d'agost 2010)
Deu Mil en xarxa per l’Autodeterminació (2009 – 31 de desembre 2014)
Reagrupament Independentista (RI) (03 d'octubre 2009 – 31 de desembre 2014)
Solidaritat Catalana per la Independència (SI) (20 de juliol 2010 – 31 de desembre 2014)
Joves en Defensa de la Terra (JDT) (01 de gener 2010 – 31 de desembre 2010)
Terra i Llibertat (29 d'octubre 2010 – 31 de desembre 2014)
Assemblea Nacional Catalana (ANC) (30 d'abril 2011 – 31 de desembre 2014)
ARRAN (14 de juliol 2012 – 31 de desembre 2014)

Sectorials: estudiants

Assemblea d'Estudiants Independentistes d'Universitat (AEIU) (1986 – 31 de desembre 2014)
Bloc d'Estudiants Independentistes (BEI) (1988 – 01 de maig 1999)
Assemblea d'Estudiants Nacionalistes (AEN) (1988 – 01 de maig 1999)
Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (01 de maig 1999 – 01 de maig 2006)
Alternativa Estel (1993 – 01 de maig 2006)
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) (01 de maig 2006 – 31 de desembre 2014)

Sectorials: obrers

Solidaritat Obrers de Catalunya (SOC) (1958 – 1983)
Òmnium Cultural (1961 – 31 de desembre 2014)
Col•lectiu de Treballadors (CCTT) (1977 – 1980)
Solidaritat d'Obrers de Catalunya i els Col·lectius de Treballadors es fusionen per crear la Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya (1980)
Solidaritat d'Obrers de Catalunya desapareix formalment deixant pas al CSTC (1983)
Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya (CSTC) (1980 – 1987)
Gran part de la Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya esdevé la Confederació Sindical Catalana (1985)
Intersindical-Confederació Sindical Catalana (Intersindical-CSC) (1985 – 31 de desembre 2014)
La part restant de la Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya esdevé la Coordinadora Obrera Sindical (1987)
El Col·lectiu Obrers en Lluita s'integra a la Coordinadora Obrera Sindical (1987)
Coordinadora Obrera Sindical (COS) (1987 – 31 de desembre 2014)

Sectorials: ecologistes

Taula Antinuclear i Ecologista de Catalunya (1982 – 1989)
Alternativa Verda (Moviment Ecologista de Catalunya) (AV (MEC)) (1983 – 1993)
Terra Verda, terra lliure (sectorial ecologista de la PUA) (1995 – 2000)

Sectorials: grups feministes

Dones en lluita (1980 – 31 de desembre 2014)
Dones Revolucionaries per la Unitat d’Acció (DRUA) (1995 – 2000)
L'Esguard (1995 – 1996)

Esdeveniments

L'independentisme abans de 1931

Proclamació de l'Estat Català (05 de març 1873 – 07 de març 1873)
Primer Congrés Catalanista (09 d'octubre 1880 – 14 de novembre 1880)
Segon Congrés Catalanista (20 de juny 1883 – 27 de juny 1883)
La Lliga de Catalunya s'integra majoritàriament en la Lliga Regionalista (25 abril 1899)
El Centre Nacional Català i la Unió Regionalista s'uneixen per formar la Lliga Regionalista (25 abril 1899)
Bona part de la Joventut de la Lliga Regionalista s'integra a Acció Catalana (05 de juny 1922)
La Lliga Regionalista es dirà Lliga Catalana (01 de febrer 1933)
Enfrontaments a la celebració de l'11 de setembre de 1901 (11 setembre 1901)
La Federació Democràtica Nacionalista s'integra a Estat Català (31 de desembre 1922)
Complot de Prats de Molló (30 d'octubre 1926)
Assemblea Constituent del Separatisme Català o Assemblea de l'Havana (30 de setembre 1928 – 02 d'octubre 1928)
Acció Catalana i Acció Republicana de Catalunya es tornen a fusionar en Acció Catalana Republicana (01 de març 1931)
Francesc Macià proclama la República catalana (14 d'abril 1931 – 17 d'abril 1931)

Període republicà

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 (Estatut de Núria) (28 de juny 1932)
El sector més obrerista i esquerrà d'Estat Català es segrega en Estat Català - Partit Proletari (01 de gener 1932)
Estat Català - Partit Proletari es dissol per formar el Partit Català Proletari (1934)
Fets del sis d'octubre (Lluís Companys proclama l'Estat Català dins la República Espanyola) (06 d'octubre 1934)
El BOC s'uneix amb l'Esquerra Comunista per formar el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) (01 de novembre 1935)
Nosaltres Sols i el Partit Nacionalista Català s'integren a Estat Català (01 de juny 1936)
Unió Catalanista es dissol en esclatar la guerra civil (17 de juliol 1936)
La Lliga Catalana es dissol (paulatinament) en esclatar la guerra civil (17 de juliol 1936)
La Unió Socialista de Catalunya es dissol per a formar el PSUC (22 de juliol 1936)
El Partit Català Proletari es dissol per a formar el PSUC (23 de juliol 1936)

Franquisme

Fets del Palau de la Música (19 de maig 1960)
Una escissió del Front Nacional de Catalunya crea el PSAN (01 de desembre 1968)
El PSAN s'escindeix i es crea el PSAN-Provisional (01 de gener 1974)

Transició

Campanya Volem l'Estatut (15 de juny 1977)
Congrés de Rià: disolució de l'OSAN en els Independentistes dels Països Catalans (03 de març 1979)

Període Autònomic

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 (31 de desembre 1979)
El BEAN es dissol i el BCT s'integra majoritàriament en Nacionalistes d'Esquerra (1982)
Fusió del MUM i del Partit del Treball de Catalunya en el BCT (1978)
Manifest Una nació sense estat, un poble sense llengua (GDL) (09 de juny 1979)
Manifest dels 2300 (25 de gener 1981)
Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes (18 de març 1981)
Atemptat de Terra Lliure contra Federico Jiménez Losantos (21 de maig 1981)
Ponència PIC (01 de desembre 1986)
II Assemblea de l'MDT (01 de desembre 1986)
Ruptura de l'MDT (Fets del Fossar de les Moreres) (11 de setembre 1988)
III Assemblea de l'MDT (MDT ja dividida) (01 de desembre 1988)
Operació Garzón (29 de juny 1992)
L'Assemblea Unitària per l'Autodeterminació s'integra en l'Assemblea d'Unitat Popular (01 de març 1993)
L'apropament de l'AUP vers ERC acaba en escissió i creació de la PUA (1995)
El BEI i l'AEN es fusionen per a crear la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (01 de maig 1999)
La Plataforma per la Unitat d'Acció es dissol i dóna lloc a Endavant (OSAN) (01 de juliol 2000)
Assemblea de Martorell (10 d'abril 2005)
Manifestació pel Dret a Decidir (18 de febrer 2006)
Alternativa Estel i la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans es fusionen per crear el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (01 de maig 2006)
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 (Estatut de Miravet) (09 d'agost 2006)
Manifestació pel Dret a Decidir (01 de desembre 2007)
Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt (13 de setembre 2009)
Consulta sobre la independència de Catalunya a Barcelona (04 d'abril 2011)
El Partit Republicà Català s'integra en SI (31 d'agost 2010)
Deu Mil a Brussel·les (07 de març 2009)
Manifestació del 10J (10 de juliol 2010)
Manifestació de la Diada de 2012 (11 de setembre 2012)
Assemblea Nacional Constituent d'Arran (i dissolució de Maulets i CAJEI) (01 de juliol 2012)
Via Catalana (11 de setembre 2013)
Ara és l'hora (11 de setembre 2014)