L’impacte de les xarxes socials en el moviment independentista català. La viralitat dels missatges d’En Peu de Pau la tardor de 2017

Cita:

Dades de l'obra:

Tipus d'obra: Masters Thesis

Categories:

Participation | Politics and Political Science | Social Media & Social Software

Resum:

En els dies previs i següents a l’1 d’octubre de 2017, data en què estava previst celebrar un referèndum d’independència a Catalunya, les principals entitats sobiranistes (Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, els Comitès per a la Defensa del Referèndum/República) van difondre a través de les seves plataformes de comunicació crides a la participació en múltiples mobilitzacions. Aquests missatges es van replicar a la velocitat de la llum d’un usuari cap als seus contactes o grups per missatgeria digital, essent WhatsApp la més popular, de tal manera que sovint l’emissor original es difuminava fins a desaparèixer.

És així com entre les informacions de fonts retraçables s’hi barrejaven des de notícies poc precises fins a rumors infundats, i també desinformació malintencionada. Alguns usuaris es van anar passant a Telegram o Signal, serveis de missatgeria que es prometen més fiables tècnicament i estan menys saturats, activant d’aquesta manera certs filtres davant la sobreinformació rebuda. A marxes forçades fins i tot ciutadans de col·lectius menys avesats a l’ús de la tecnologia es van tornar activistes i heavy–users de diverses eines digitals simultàniament. Persones que abans no ho feien van començar a estar més atents de les xarxes socials i a dedicar-hi més energies. Estàvem assistint al moment en què el fenomen del ciberactivisme independentista esdevenia mainstream?

Durant les primeres hores del matí de l’1 d’octubre es van fer virals nombroses imatges de càrregues policials protagonitzades per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional que s’estaven produint als col·legis d’arreu del territori. Algunes de les intervencions van acabar amb ferits i material confiscat. La violència de les imatges contrastava amb les consignes de calma, serenitat i actitud no-violenta que seguien arribant als terminals dels que s’havien proposat defensar i custodiar les urnes.

Com ja havia passat en la concentració improvisada del 20 de setembre davant la Conselleria d’Economia, les accions per visibilitzar el múscul del bloc sobiranista trameses a la xarxa continuarien més enllà de l’1 d’octubre. Seguirien després del 21 de desembre i es mantindrien durant les negociacions per a la investidura. Al paper aglutinador que van tenir Òmnium i l’ANC en els darrers anys s’hi van sumar (a petita escala, i amb una estratègia de proximitat i coordinació sorprenents) les accions proposades pels més de tres-cents CDR, que desplegarien una estratègia de mobilitzacions pròpia, desmarcant-se en alguns casos de les dues principals entitats sobiranistes.

En Peu de Pau va esdevenir una veu més en mig del flux comunicatiu del moviment social amb una agenda pròpia: garantir la condició de no-violència de tota mobilització sobiranista. Aquest treball té com a objectiu calibrar l’impacte a les xarxes socials dels missatges emesos per En Peu de Pau en mig de l’ecosistema comunicatiu intens de la tardor de 2017.