Nomenat Director general de Participació Ciutadana

Nomenament com a Director general de Participació Ciutadana de Ismael Peña-LópezNomenament com a Director general de Participació Ciutadana.

El 19 de juny de 2018 he estat nomenat director general de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, estaré d’excedència forçosa del meu lloc als Estudis de Dret i Ciències Polítiques de la Universitat Oberta de Catalunya, a la qual tornaré quan les meves responsabilitats en el govern arribin a la seva fi.

La Direcció General de Participació Ciutadana pertany a la Secretaria de Transparència i Govern Obert, dins el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. M’agrada explicar que la direcció general de la qual formo part té la responsabilitat de fomentar i facilitar l’exercici de les “tres democràcies”, és a dir:

  • Democràcia directa: la direcció general és la responsable de dur a terme consultes ciutadanes no referendàries a Catalunya i ajudar les administracions locals a gestionar les seves pròpies.
  • Democràcia deliberativa: la direcció general organitza processos deliberatius relacionats amb l’elaboració de lleis o disseny de polítiques públiques, o per conèixer millor la voluntat de la ciutadania en qüestions específiques.
  • Democràcia representativa: la direcció general és l’organisme governamental que coordina l’organització d’eleccions autonòmiques i col·labora en l’organització d’eleccions supramunicipals.

Hi ha quatre impactes que, com a direcció general en particular, i com a departament, ens agradaria tenir:

  1. Una millora de l’eficiència, eficàcia i legitimitat de les decisions públiques.
  2. Una disminució del populisme en les institucions i en l’esfera pública.
  3. Els ciutadans entenen la complexitat de la presa de decisions públiques.
  4. La participació ciutadana i l’activisme polític clarament es mouen cap a un paradigma tecnopolític.

Durant legislatura tenim previst desenvolupar sis programes, basats en una versió actualitzada d’aquesta Teoria del canvi de la participació ciutadana:

  1. Programa de participació deliberativa: per fomentar i millorar projectes sobre democràcia deliberativa, govern 2.0, un marc regulador apropiat per a la participació ciutadana, i sensibilització sobre la importància d’aquest instrument a través de la formació, la recerca i la difusió.
  2. Programa de participació electoral i democràcia directa: promoure i/o millorar processos electorals i projectes sobre democràcia directa, i sensibilitzar sobre la importància d’aquest instrument a través de la recerca i la difusió.
  3. Programa de participació interna: treballar cap a una transformació de com l’Administració entén la col·laboració i fa ús d’ella dins del govern així com amb els ciutadans, a través de formació i capacitació, xarxes de suport i treball, comunitats de pràctica d’innovació professional i comunitats de pràctica obertes entre professionals públics i ciutadans.
  4. Programa de col·laboració: que té com a objectiu estandarditzar i normalitzar els consorcis público-socials-privats i les iniciatives d’innovació segons el model de quàdruple hèlix.
  5. Programa d’intermediaris, facilitadors i infomediaris: per contribuir a la consolidació d’un sector capacitat i/o professionalitzat en l’àmbit de la participació, per aconseguir la major la qualitat en les pràctiques i projectes participatius, aportant al sector i els ciutadans implicats coneixement, instruments, eines tecnològiques o recursos en general.
  6. Programa d’e-participació, vot electrònic i tecnopolítica: accelerar l’adopció de les TIC en l’àmbit de la participació contribuint així a facilitar i normalitzar la participació electrònica, el vot electrònic, el govern electrònic i la democràcia electrònica en general, a la vegada que es transforma el paradigma darrere de les pràctiques ciutadanes basades principalment en actors passius o merament responsius vers un paradigma tecnopolític basat en actors actius, apoderats i en xarxa.

Aquest és un pla molt ambiciós. Algunes de les seves parts, per descomptat, no són materialitzables en quatre anys. No obstant això, estic bastant convençut que hom ha de planificar a llarg termini, buscar horitzons ideals i limitar-se un mateix només quan es tracta de planificar el pressupost anual. És evident que calen fites intermèdies, tant per avaluar l’evolució del treball com per proporcionar als votants informació sobre l’acompliment del govern per a les pròximes eleccions sense que hagin d’esperar, per exemple, 10 anys.

Però sense una visió d’altura no hi ha transformació possible. I si volem tenir un impacte, la transformació de les pràctiques tant del govern com de la ciutadania és, al meu entendre, més que necessària.

Entrada anterior: Nombrado Director general de Participación Ciudadana

Entrada siguiente: Per què he acceptat entrar al Govern de la Generalitat de Catalunya

RSS feed Feed RSS para los comentarios a esta entrada. TrackBack URI

Dejar un comentario

Tu comentario:

Sobre Mí