I see that a preprint can also be found here:

http://yannickrumpala.wordpress.com/2009/10/21/tracing-and-reconfiguring-networks-to-build-a-political-alternative/

Al capítol de llibre que he preparat i d’on surt aquesta definició hi comento alguna cosa sobre la política “bottom-up”.

De totes maneres, i potser ho hauria d’haver deixat més clar, l’esquema que tenia en ment era el següent:

Política – Govern – Activisme

És a dir, la política (professional) en contraposició a l’activisme (ciutadà), i el govern com el lloc on es troben ambdues esferes.

Crec que estem d’acord i que és només qüestió de quines etiquetes fem servir cadascú: en el meu cas, Fix My Street ho considero govern (o e-govern o govern 2.0), ja que parla de la governança (en aquest cas) de la ciutat.

I iniciatives com la consulta sobre la independència les qualifico com a activisme.

Però vaja, que estem d’acord :)

De totes formes, i seguint el que comenta en Ricard, crec que tots plegats ens estem centrant massa en la posició de les institucions, dels partits i fins i tot dels propis polítics, i oblidem que la majoria d’iniciatives relacionades amb la política 2.0 (i que podem observar fora d’Espanya) tenen a la ciutadania com a origen i final. Tot al més pur estil bottom-up.

És el cas de Fix my street o de moltes altres, iniciatives que parteixen d’uns usuaris que no volen esperar a que els governs reaccionin si no que directament els volen fer reaccionar.

El procés serà llarg, però apassionant. Vull pensar que estem en un punt de no retorn, i només es tracta d’una qüestió de ritmes. Tant de bo, sàpiguen agafar una bona velocitat de creuer.

M’honorà llegir que hagis pensat en la meva actitud alhora de definir Polítics 2.0. Una vitamina més per continuar treballant. Gràcies.

Pero sí, habrá que esperar al paper, que es un artículo de libro y que, en cuanto pueda, lo cuelgo aquí :)

Muy interesante, y muy buena aproximación al tema en mi opinión (poco formada). Sin embargo, quizá peque de pesimismo, pero no sé cómo se puede llevar a la práctica en el marco del actual sistema de partidos políticos, y de los actuales partidos… Desde luego los gobiernos siguen teniendo que hacer la faena, pero no sé hasta qué punto los partidos querrán perder ese rol de “interfaz” con el espacio de poder que juegan con los ciudadanos.

Creo que la propuesta modifica la visión actual del “espacio público”, vamos eso que ahora no podría definir pero que está presente en cada parlamento, cámara regional o pleno municipal. Me gusta que se tienda a visiones más abiertas. Creo que algunos partidos aún lo ven como una tarta de dimensiones determinadas, por cuyo pedazo mayor acaban peleando, y no sé si los loss of control que citas, participation y trustworthy citizens se lo creen…

En fin ya me he desviado, ya veré tu paper jejeje.

Un saludo,

Pablo